50 anys perdent el tren
D’ençà del tancament del ferrocarril del Berguedà, l’any 1973, la comarca sols ha vist inversions destinades a promoure la mobilitat motoritzada amb vehicle privat. Específicament, l’establiment de la carretera C-16 amb l’obertura del túnel del Cadí es va presentar a l’opinió pública com l’inici de l’eix europeu E9 que havia de connectar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc a través dels Pirineus. La realitat, és que no pot esdevenir autovia una ruta que compta amb dos túnels de dos carrils (el túnel del Cadí i el túnel de Pimorent), el desdoblament dels quals no està previst en cap cas.
Des de l’entrada en funcionament de l’autovia de Berga l’any 2006, hem vist com la carretera C-16 esdevenia bàsicament una via al servei d’una economia de la comarca de la Cerdanya fonamentada en el creixement especulatiu i desaforat d’un sector immobiliari que ha convertit la maragda dels Pirineus en una urbanització de luxe al servei d’estiuejants privilegiats provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta dinàmica que empobreix la diversitat econòmica de la comarca veïna i n’expulsa la població local, especialment els joves, a través d’un evident procés de gentrificació, ja estén el seu impacte negatiu sobre els municipis berguedans de Guardiola i Bagà.
L’ampliació de la carretera C-16 tindrà, novament, un gran impacte ambiental i paisatgístic a la vall alta del Llobregat (a afegir a la construcció de la central tèrmica de Cercs i del pantà de la Baells), i malmetrà encara més l’Alt Berguedà, esdevingut molesta zona de pas per als visitants de la Cerdanya. Per contra, la comarca de la Cerdanya no preveu, ni vol, cap autovia o carretera europea de quatre carrils que travessi i malmeti el seu paisatge valuós. L’actuació proposada no resoldrà els problemes de congestió de cap de setmana en temporada turística perquè la retenció és causada pels dos carrils i l’àrea de peatge existents al túnel del Cadí, i per un model de mobilitat que prioritza l’ús del cotxe privat al transport públic, de manera que la millora de la carretera comportarà un increment paral·lel del volum del trànsit. Mentrestant, la comarca del Berguedà seguirà sent l’única de Catalunya que ha vist desaparèixer una línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, i l’única on l’antiga via del tren no ha esdevingut una via verda destinada al trànsit no motoritzat ciclista o pedestre.
Impacte de la C-16 sobre la mobilitat no motoritzada a la comarca del Berguedà
La construcció de l’eix del Llobregat l’any 1984 va impactar molt negativament sobre la infraestructura viària preexistent, que no es va tenir en compte:
- Va comportar la destrucció dels trams de la via fèrria no afectats per la construcció de l’embassament de la Baells.
- Va comportar la destrucció parcial del traçat del ferrocarril miner del Tramvia de Sang entre Berga i la colònia de Sant Josep al municipi de Cercs.
- Va comportar la destrucció parcial del camí ral i ramader de Bagà als termes municipals de Guardiola i la Nou de Berguedà.
El camí ral i ramader de Bagà està classificat com a via pecuària al municipi de Guardiola de Berguedà (però té continuïtat a través dels municipis de la Nou, Cercs i Berga, i caldria completar-ne la classificació). Es tracta de l’antic camí ral de Berga a Bagà, i té un valor cultural i històric, i un ric patrimoni constructiu associat (pont de la font dels Escudellers, pont del Far, pont del Collet). El traçat del ferrocarril miner del Tramvia de Sang amb els seus elements constructius està declarat bé d’interès local als municipis de Berga i Cercs. La via verda del tramvia de sang està prevista al POUM del municipi de Cercs. La proposta de millora de la carretera C-16 obvia l’existència d’aquest patrimoni viari de valor estratègic per a la mobilitat no motoritzada.
Alhora, les característiques actuals de la carretera C-16 i la intensitat de trànsit la fan inviable o altament perillosa per a la mobilitat no motoritzada (pedestre, ciclista, ramadera) entre els nuclis de població que jalonen la via (Berga, Cercs, Sant Jordi, la Rodonella, Sant Josep, Guardiola, Bagà). Aquesta problemàtica s’accentuarà amb la proposta actual.
La mobilitat ciclista al Berguedà: moltes oportunitats i pocs fruits
En l’àmbit de la mobilitat ciclista, no hi ha hagut una política comarcal coherent que fins ara hagi donat fruïts permanents, més enllà d’una magra via verda de Pedret de tan sols 6 km de recorregut. Ben al contrari, en aquest àmbit s’han incomplert fins ara totes les previsions i propostes de caràcter estratègic.
Propostes i estudis NO materialitzats:
2002 Les vies verdes com a equipament turístic: anàlisi funcional i condicionament. El Tramvia de Sang de Berga a les mines de Fígols (Alt Berguedà). ORDRE ICT/107/2002, DE 19 DE MARÇ, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (UAB). [Doc 1]
2009 Memoria valorada de adecuación a vía verde de la Antigua vía del “Tramvia de Sang de Berga a Fígols”. Tram de Berga a la Rodonella (CERCS). Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà. [Doc. 2]
2010 Acondicionamiento del trazado del antiguo ferrocarril como vía verde. Tramo Pedret – Navàs. Consell Comarcal del Berguedà, I3DAT, ENGINYERIA i SISTEMES. [Doc. 3]
2018 Estudi de les actuacions necessàries per a la implementació de l’itinerari de l’Anella Verda de la ciutat de Berga. Actuació –A01 Millora dels ponts i les parets de pedra seca del Tramvia de Sang. Ajuntament de Berga. [Doc. 4]
2018 Estudi de les actuacions necessàries per a la implementació de l’itinerari de l’Anella Verda de la ciutat de Berga. Actuació –A02 Restauració del camí ral de Bagà. Ajuntament de Berga. [Doc. 4]
2019 Proposta de via verda entre Berga i Bagà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà [Doc 5]
2022 Estudi d’implantació d’un itinerari de vianants a la carretera C-1411z, PK 79+740 a 84+500. TTMM de Berga i Cercs. Exp. 2021/21867. Diputació de Barcelona. [Doc. 6]
2023 Via verda del Carrilet. Ajuntament de Gironella.
2023 Estudi del camí ral de Cardona al seu pas pel terme municipal de l’Espunyola. Ajuntament de l’Espunyola.
Projectes i actuacions duts a terme:
1995 Condicionament de la via del Carrilet entre Puig-reig i Cal Marçal. Ajuntament de Puig-reig.
2005 Condicionament del Tramvia de Sang. Camp de treball organitzat pel Grup de Defensa de la Natura del Bergueda i el Servei Civil Internacional.
2010 Via verda del Nicolau. Ajuntament de Bagà.
2016 Condicionament parcial del Tramvia de Sang. Consell Comarcal del Berguedà.
2017 Via verda de Pedret. Consell Comarcal del Berguedà.
La proposta del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà:
Es tracta de donar compliment, com a punt de partida, a les previsions incloses dins del projecte de Xarxa ciclista bàsica de Catalunya (Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta, DPTOP, 2005), i en l’Estratègia catalana de la bicicleta 2025 (Generalitat de Catalunya, 2019), pel que fa a la creació d’un eix ciclista de la vall del Llobregat, de 55 km de longitud, entre Sallent i Bagà. Les actuacions en l’àmbit de la comarca del Berguedà han estat, en el millor dels casos, quan aquestes s’han arribat a materialitzar, de caràcter inconnex, sense visió de conjunt. Tanmateix, entre Balsareny i la Pobla de Lillet, la separació mitjana entre nuclis de població és de només 2,5 km, la qual cosa permet l’ús de la bicicleta per a desplaçaments de mobilitat quotidiana, a més dels de lleure i cicloturisme.
Proposta de Xarxa ciclista bàsica de Catalunya 2005
Estratègia catalana de la bicicleta 2025
Objectius generals i fases d’execució:
Objectius generals i fases d’execució: ’execució del projecte actual de millora de la carretera C-16, tal com s’ha concebut, impossibilitarà una connexió pedestre, ciclista i ramadera, ininterrompuda i segura, entre Berga i Bagà. L’objectiu d’una mobilitat sostenible requereix que la carretera C-16 no sigui un obstacle perquè la vall del Llobregat romangui accessible al trànsit no motoritzat (pedestre, ciclista, a cavall i ramader) i rural (mobilitat motoritzada de caràcter agropecuari i rural) en condicions de seguretat. Amb aquesta finalitat es proposa la creació d’una VIA CICLISTA DEL BERGUEDÀ eficient i plenament funcional per:
- Fomentar i garantir la circulació no motoritzada entre els nuclis de població de la vall del Llobregat
- Evitar l’efecte barrera de la carretera C-16
- Recuperar i preservar el patrimoni viari de la comarca
- Millorar la qualitat paisatgística i ambiental de la vall del Llobregat
La via ciclista, alternant els conceptes velo-route i via verda, s’ha d’establir sobre la base de sis infraestructures bàsiques o suports, de titularitat pública en la seva major part, actuant de manera solidària o complementària (i relligant les vies verdes ja existents: via verda de Pedret, via verda del Nicolau):
- El Tramvia de Sang de Berga a les mines de Fígols
- Carretera C-1411z
- Tercer carril en desús de la carretera C-1411z
- Tercer carril en desús de la carretera C-16z
- Camí ral i ramader de Bagà
- Via fèrria del Carrilet de Berga de Balsareny a Pedret
- Camins rurals d’enllaç
Aquesta infraestructura viària, de caràcter estructurant i articulador del territori, en forma de via segregada del trànsit motoritzat o compartida amb carreteres amb una IMD inferior a 1000 i amb un pendent longitudinal inferior al 5%, s’ha de perllongar en sentit nord cap a la Pobla de Lillet i Campdevànol (a través de la carretera B-402), enllaçant amb la xarxa de vies ciclistes de Girona i el ferrocarril a Ripoll. I, en sentit sud, ha d’enllaçar amb la via verda ja executada del parc de l’Agulla i amb el ferrocarril a Manresa o Sallent (un cop habilitada la via i l’estació de Sallent per al trànsit de viatgers), aprofitant el tercer carril en desús de la carretera C-1411a, el camí de la Sèquia de Manresa i camins rurals. La proposta requereix la redacció dels corresponents projectes executius, inclosos els plans d’expropiació necessaris dels terrenys que puguin ser de propietat privada (principalment terrenys de FEVE en el cas de la via del Carrilet i de particulars en l’àmbit del Tramvia de Sang).
La proposta parteix d’una actuació inicial i central de 22 km de longitud sobre terrenys públics entre Gironella i Cercs (Secció 1), amb un creixement progressiu cap al nord, cap a l’Alt Berguedà i el Ripollès i cap al sud, cap el baix Berguedà i el Bages.
Proposta de creixement de la xarxa de vies ciclistes del Berguedà a partir de l’eix central Gironella-Cercs, connectant els ferrocarrils de Manresa i Ripoll.
Secció 1
Condicionament d’una via verda entre Gironella i Cercs
L’element central de l’actuació és el condicionament del tercer carril en desús de la carretera C-16z entre Gironella i Berga (6,5 km) com a itinerari ciclista-pedestre segregat de la carretera.
L’actuació requereix la instal·lació d’una tanca separadora de protecció per mitjà de biondes i una actuació de millora ambiental dels vorals de la via amb la recuperació de l’antiga arbreda (àlbers, til·lers, plàtans) com a refugi climàtic per als vianants.
Paral·lelament cal condicionar la carretera C-1411z entre Berga i Cercs (8 km).
L’actuació requereix la reducció de la calçada i el seu condicionament com a via ciclista compartida amb el trànsit de vehicles de motor autoritzats, i la segregació d’una via destinada exclusivament al trànsit pedestre.
Els terrenys necessaris per a aquesta actuació són públics.
Estat actual de la carretera C-16z a la sortida de Cal Rosal i transformació proposada amb biondes. La franja de terreny no pavimentat i no cultivat annex al carril en desús correspon a terrenys de l’antic ferrocarril susceptibles de transformar-se en arbreda i refugi climàtic.
Estat actual de la carretera C-1411z a la sortida de Berga i proposta de convertir-la en una via compartida tipus edge lane road, amb replantació dels arbres que manquen de l’arbreda original.
Estat actual de la carretera C-1411z entre Berga i Cercs i proposta de convertir-la en una via compartida amb una reducció de la calçada i l’establiment d’un voral de terra per a vianants i cavallistes.
Secció 2
Condicionament de la via verda del Tramvia de Sang entre Berga i Sant Jordi de Cercs
Condicionament de la via verda del Tramvia de Sang entre Berga i Sant Jordi de Cercs ’actuació requereix la restauració integral de la via del ferrocarril miner com a via pedestre i ciclista, declarada bé d’interès local, amb trams de camí rural, entre Berga i Sant Jordi de Cercs (4,5 km). En aquesta secció cal restituir la connectivitat interrompuda amb la construcció de l’eix del Llobregat l’any 1984, per mitjà de trinxeres o túnels i de passos elevats o soterrats a l’actual carretera C-16.
Entre Sant Jordi de Cercs i la Rodonella es pot continuar l’itinerari pels camins rurals pavimentats existents (2,5 km).
Els terrenys necessaris per a aquesta actuació són públics o privats en funció dels trams.
Secció 3
Condicionament d’un itinerari ciclista segregat de la C-16 al congost del Far
Entre la Rodonella i Bagà (10 km), la via verda-itinerari ciclista ha de transcórrer per l’antiga C-1411z (congost del Far), aprofitant el túnel del ferrocarril existent sobre la riba dreta del riu Llobregat. Arribats al túnel de la Nou, i fins al pont vell de Guardiola és imperatiu l’establiment d’un carril bici segregat bidireccional de 2,5 metres d’amplada (amb trams volats si és necessari). En aquesta secció el trànsit pedestre i ramader ha de transcórrer pel camí ral de Bagà, que cal condicionar i restaurar parcialment a causa de les afectacions causades amb la construcció de l’eix del Llobregat l’any 1984.
Entre el pont vell i Guardiola la via verda pot transcórrer pel camí del riu ja existent.
Entre Guardiola i Bagà, la via verda ha d’aprofitar la plataforma no condicionada de la via del Nicolau, completant l’actuació realitzada el 2010.
Els terrenys necessaris per a aquesta actuació són públics.
Situació actual de les carreteres C-16 i C-1411z al congost del Far i solucions proposades.
Secció 4
Condicionament de la via verda del Carrilet entre Gironella i Sallent
Condicionament de la via verda del Carrilet de Berga entre Gironella i Sallent (25 km) sobre la base de l’avantprojecte elaborat per I3DAT, ENGINYERIA i SISTEMES l’any 2010.
Els terrenys necessaris per a aquesta actuació són privats (FEVE) i públics (ajuntaments, Generalitat).
Estat actual de l’antiga via fèrria als termes municipals de Puig-reig i de Balsareny. La carretera C-16z a Sallent disposa d’un carril en desús que es pot transformar en via ciclista segregada per mitjà de biondes. El voral de la carretera permet la plantació d’una arbreda, millorant el paisatge i proporcionant un refugi climàtic.
Grup de Defensa de la Natura del Berguedà